Ha estat hui, 20/02/2020, al Paranimf de la Universitat de València, on s’ha presentat el llibre d’ Ernesto Ekaizer Cataluña año cero, amb la presència i participació de la Vicepresidenta de la Generalitat Mónica Oltra i del Vicerector de Cultura i Esport de la Universitat, Antonio Ariño Villarroya.
El llibre narra minuciosament, en un magnífic treball d’investigació, tot el que ha passat (o almenys el més destacable) en el nomenat procés d’independència a Catalunya, i sobretot al procés judicial seguit amb posterioritat i corresponent anàlisi de la sentència dictada pel Tribunal Suprem.
Interessant acte on l’autor del llibre ens ha estat contant anècdotes i comentaris molt interessants. Sense dubte cal recomanar la lectura del llibre.
I al voltant de totes aquestes qüestions, alguns ens fem la següent reflexió:
Si considerem que ha estat una desgràcia l’absència de la política en aquest assumpte, no podem deixar de dir que, l’actuació judicial no ha estat una bona notícia.
Que determinats actors jurídics s’hagen prestat a cobrir uns espais per als que no estan cridats, que hagen adquirit un protagonisme que mai haurien d’haver assolit no ha estat una bona notícia.
Que s’haja ratllat el ridícul institucional, I que s’haja emprat el dret penal per a resoldre un problema polític, no potser mai (en una democràcia avançada) una bona notícia.
El principi d’intervenció mínima del dret penal no hauria d’haver estat mai conculcat, I tenint la responsabilitat I jerarquia que tenen els implicats, la nostra democràcia (si volem enfortir-la) deuria fer un pensament al respecte.
