La demència, canviada de nom com a “trastorn neurocognitiu major” és definida com una condició adquirida caracteritzada per afectacions en la memòria i, com a mínim, en una altra àrea cognitiva (pràxies, llenguatge, funcions executives, etc.).
Aquestes afectacions causen limitacions significants en el funcionament social i/o ocupacional i representen una deterioració respecte a la capacitat prèvia.
La forma de demència més freqüent és la malaltia de l’Alzheimer, i el factor de risc més important és l’edat amb una prevalença que es duplica cada cinc anys després de 65 anys, no obstant això, existeix també un percentatge (menor) de gent que adquireix demència de manera primerenca.
Malgrat la dificultat d’establir una prevalença de demència a nivell mundial, degut principalment a la falta d’uniformitat metodològica entre els estudis, s’estimava que en 2016 aproximadament 47 milions de persones viuen amb demència en el món i les estimacions per a 2050 mostren un increment que equival a més de 131 milions.
Tenint en compte l’augment de l’esperança de vida, que repercuteix en un increment de la prevalença de casos de demència, i la falta d’informació i conscienciació, resulta crucial el dur a terme un treball per part de tota la societat en el seu conjunt, es necessita d’un canvi social per a combatre l’estigma que plana sobre les persones afectades.
Es pot ampliar la informació en el següent enllaç
https://psicologiaymente.com/clinica/demencia-estigmas-prejuicios
