Es troba regulat a l’article 161 i 162 de la Constitució, i en els articles 27 a 34 de la Llei orgànica 2/1979, del Tribunal Constitucional.
És el mecanisme d’impugnació previst en la Constitució, en el qual s’enjudicia la conformitat de les normes amb la Constitució per a garantir la seua primacia normativa, i pel qual determinades persones o institucions poden exercitar davant el Tribunal Constitucional quan consideren que una llei o altres disposicions normatives o actes amb força de llei són contraris a aquesta.
La declaració d’inconstitucionalitat d’una norma jurídica amb rang de llei, interpretada per la jurisprudència, afectarà a aquesta, si bé la sentència o sentències recaigudes no perdran el valor de cosa jutjada.
Són susceptibles de declaració d’inconstitucionalitat:
• Els Estatuts d’Autonomia i les altres Lleis orgàniques.
• Les altres Lleis, disposicions normatives i actes de l’Estat amb força de Llei. En el cas dels Decrets legislatius, la competència del Tribunal s’entén sense perjudici del que es preveu en el número sis de l’article huitanta-dos de la Constitució.
• els Tractats Internacionals; els Reglaments de les Cambres i de les Corts Generals, les Lleis, actes i disposicions normatives amb força de Llei de les Comunitats Autònomes, amb la mateixa excepció formulada abans respecte als casos de delegació legislativa.
• Els Reglaments de les Assemblees legislatives de les Comunitats Autònomes, i amb caràcter previ, els Projectes d’Estatuts d’Autonomia i les propostes de reforma d’aquests.
Podran interposar recurs d’inconstitucionalitat: el President del Govern; El Defensor del Poble; Cinquanta Diputats i Cinquanta Senadors. Així mateix, estan legitimats per a interposar recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis, disposicions o actes amb força de llei de l’Estat que puguen afectar el seu propi àmbit d’autonomia, els òrgans col·legiats executius i les Assemblees legislatives de les Comunitats Autònomes.
El termini per a presentar aquest recurs és de 3 mesos des de la publicació oficial de la disposició impugnada. No obstant això, en els supòsits de conflicte de competències entre l’Estat i les CCAA, tant el President del Govern i els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes poden interposar el recurs en el termini de 9 mesos si segueixen els requisits establits en l’article 33.2 LOTC.
En la demanda davant el Tribunal Constitucional, s’han d’indicar les disposicions recorregudes. L’admissió del recurs no suspén, necessàriament, la vigència de la norma. Si es desestimara el recurs per defectes de forma podrà ser presentat novament.
La sentència dictada pel Tribunal Constitucional en aquesta mena de procediments tindrà valor de cosa jutjada, és a dir, vincula a tots els poders públics de l’estat. Podem obtindre més informació a la web oficial de la institució https://www.tribunalconstitucional.es/es/Paginas/default.aspx
