Són quatre acords signats pel Govern d’Espanya i la Santa Seu el 3 de gener de 1979 mitjançant els quals es va reformar el Concordat de 1953 —signat pel Govern franquista sota els principis del nacionalcatolicisme—, per a adequar-lo a la proclamació de l’aconfessionalitat de l’Estat per la Constitució espanyola de 1978, aprovada cinc dies abans.
S’ha parlat molt de la dubtosa constitucionalitat d’aquests, si bé és cert que ningú ha plantejat conflicte davant el Tribunal Constitucional.
Els acords són:
• Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Jurídics
• Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Assumptes Culturals
• Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre assistència religiosa a les Forces Armades i el servei militar de clergues i religiosos
• Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics
Entre les principals crítiques abocades als mateixos tenim que:
• consagren per a l’Església catòlica nombrosos privilegis i llastren el genuí sentit del cristianisme
• venien negociant-se des de molt abans de la Constitució i continuaven sent un Concordat encobert
• es recull pagar els salaris de bisbes i sacerdots, o de milers de professors de Religió i moral catòlica a les escoles públiques
• estableixen les exempcions fiscals a les quals tindrà dret «la Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, les parròquies i altres circumscripcions territorials, les Ordres i Congregacions religioses i els Instituts de vida consagrada i les seues províncies i les seues cases»
• L’Estat es compromet a col·laborar amb l’Església catòlica en la consecució del seu adequat sosteniment econòmic
