S’entén com a inversió sostenible o inversió socialment responsable aquella que tenen en compte tant criteris financers tradicionals, com la rendibilitat i el risc, amb altres criteris relacionats amb factors mediambientals, socials i de bon govern.
Es pot assenyalar que actualment ja existeixen productes financers responsables en els quals poder invertir, des de fons d’inversió, plans de pensions individuals i d’ocupació,
assegurances de vida estalvie, i societats i fons de capital de risc entre altres.
Posant com a exemple alguns fons d’inversió, podem dir que els més comuns són els que en les seues polítiques d’inversió declaren expressament que eviten a unes certes empreses, sectors i inclús països que adopten comportaments contraris a les normatives internacionals i drets bàsics, o bé activitats concretes que puguen resultar controvertides, com ara empreses d’armament, e experimentació animal, o les referides a les energies contaminants o perilloses.
Si bé la majoria dels inversors en aquesta tipologia de fons ho són de caràcter institucional, no és menys cert que nombrosos inversors particulars (majoritàriament joves) s’asseguen cada vegada més compromesos amb objectius globals solidaris, com ara l’erradicació de la pobresa i la corrupció, la protecció del planeta (gestió eficient de l’aigua o l’aposta energies renovables) o fins i tot l’assegurar la prosperitat per a totes
les persones (educació i salut principalment).
Els avantatges d’aquesta mena d’inversions són clarament visibles, perquè a més del compromís i fidelitat dels inversors amb les companyies que aposten per la sostenibilitat de l’entorn, els inversors permeten que les polítiques de les empreses siguen més estables, i busquen la rendibilitat i la consolidació dels projectes empresarials en el llarg termini, reduint el risc sense que es veja perjudicada la seua rendibilitat.
Al nostre país des de fa alguns anys, s’ha incrementat de manera considerable no sols l’interés dels particulars en aquesta mena d’inversions, sinó a més la participació de les administracions públiques (principalment autonòmiques i locals) en projectes empresarials que produeixen un retorn als territoris en els quals s’implanten.
Hem vist projectes en accions que milloren l’entorn físic, que redueixen els consums d’energia, que redueixen el consum d’aigua i milloren la qualitat dels recursos hídrics, que intervé en infraestructures col·lectives, …
Assistim per tant a una tendència que s’ha vingut consolidant i que lluny de constituir una moda, sembla que continuarà augmentant donada la major consciència sobre els problemes globals de les societats contemporànies.
