És la màxima pena privativa de llibertat a Espanya actualment vigent.
S’aplica en els delictes de crims de lesa humanitat, assassinat del rei d’Espanya o d’un Cap d’Estat estranger que es trobe a Espanya, l’assassinat comés per organització criminal o terrorista, o després de la comissió d’un delicte de naturalesa sexual o d’una persona menor de setze anys, també al qual haja sigut condemnat per la mort de tres o més persones.
La pena imposada estarà subjecta a revisió després del compliment d’una part rellevant de la condemna, depenent de la quantitat de delictes comesos i de la seua naturalesa, i condicionada a uns certs requisits com la no comissió de nous delictes.
Complida la part mínima de la condemna, un tribunal col·legiat valorarà les circumstàncies del penat i del delicte comés, i podrà revisar la seua situació personal, podent-se fixar un nou termini de revisió en el cas que no es procedisca a acordar la seua llibertat condicional. En tot cas, quan es determine passar al penat a la situació de llibertat condicional, se li imposaran condicions i mesures de control orientades a garantir la seguretat de la societat i a assistir al penat en la seua reinserció.
L’establiment d’aquesta pena en la nostra legislació penal ha sigut molt controvertida, i ha dividit a part de la societat, ja que la majoria dels grups polítics i especialistes en dret penal advoquen per la seua derogació, per les similituds en el seu plantejament amb la cadena perpètua, i perquè es considera que sense millorar l’eficàcia en l’evitació dels delictes més greus compromet alguns dels valors fonamentals que ens configuren com una societat avançada i democràtica. En canvi, diverses associacions civils han vingut recollint milions de signatures perquè es mantinga aquesta figura punitiva.
Es va optar pel legislador, sense sentir els operadors jurídics especialitzats, per una carrera d’enduriment de les penes, que, com en tantes ocasions anteriors, sense una adequada inversió en prevenció del delicte i en acompanyament dels tractaments de reinserció, s’ha demostrat la seua ineficàcia en la prevenció del delicte.
Recordar en aquest punt que des del Consell General de l’Advocacia Espanyola s’ha recordat en nombroses ocasions que la nostra professió està cridada a fer efectius els drets dels ciutadans i a vetlar pel respecte als principis essencials de l’Estat de Dret. Les penes de privació de llibertat tenen com a finalitat la reeducació i reinserció social dels penats.
