L’obra manté l’estil i format de les edicions precedents, però aqueixa línia de successió entre els textos es modifica totalment en el que concerneix els continguts.
Com és lògic, la causa se situa en els canvis substancials operats en la legislació penal espanyola arran dels Reforma introduïda per la Llei orgànica 1/2015, que ha suposat una autèntica revolució en els conceptes i en la tècnica del Codi penal i, per cert, no per a bé, com el lector podrà comprovar en les anàlisis que es fan a cadascun dels molts conceptes i figures penals afectats.
Amb raó s’ha dit en la doctrina penal espanyola que la nostra legislació té un abans i un després a causa d’aqueixa Reforma, que en molts aspectes sembla orientada a acabar amb idees penals que havien residit en la nostra legislació des de fa molts anys, més enllà, fins i tot, del Codi penal de 1995.
En un atapeït resum cal esmentar les reformes en les penes, i no sols per la inclusió de la de presó permanent revisable, la nova formulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, que pot conduir a dificultar enormement la possibilitat de declarar-la, les modificacions substancials en el règim de l’execució de les penes privatives de llibertat o el nou plantejament del comís, la seua execució i el seu abast.
En les figures de concrets delictes, la Reforma de 2015 ha trencat els motles de múltiples descripcions típiques, unes vegades a conseqüència de la manera en què s’ha dut a terme la supressió del Llibre III del Codi, i altres en nom d’arguments discutibles, quedant per veure l’efecte que en la pràctica tindrà un canvi tan significatiu en la legislació, sense perjudici que l’esdevenir polític del nostre país ens aboque abans o després a noves intervencions quirúrgiques en el nostre recosit Codi penal.
