Segons es descriu en la pròpia edició de llibre, elaborada pel filòsof José Ramón Ayllón, Sun Tzu va ser un victoriós general xinés del segle VI abans de Crist. El seu és el més antic dels tractats sobre la guerra, que va establir les bases del pensament militar desenvolupat a Orient durant els últims vint-i-cinc segles.
L’art de la guerra és un tractat sobre el
conflicte, la competició i el poder a tots els nivells, de l’interpersonal a
l’internacional. Amb el seu estil concís i l’agudesa de les seues observacions,
Sun Tzu resumeix la saviesa dels grans guerrers:
“Véncer sense lluitar és el millor”, “No
permetes que els teus enemics s’unisquen”, “L’exèrcit vencedor és aquell en què
tots estan animats pel mateix esperit”, “Manar a moltes persones és com manar a
unes poques. És qüestió d’organització”, …
Rellegit i estudiat per líders militars des de l’antiguitat fins als nostres dies, però també per polítics i executius actuals, la seua aplicació empresarial ho ha convertit en el més modern dels clàssics xinesos.
Com vaig llegir en alguna ocasió, L’art de la
guerra és un llibre que, per la seua simplicitat i la seua capacitat per a ser
aplicat en tots els àmbits de la vida, ha de formar part de qualsevol
biblioteca que es pree. Hem de recomanar no sols la seua lectura, sinó també el
rellegir-ho de tant en tant, especialment quan ens sorgisca algun tipus de
conflicte en les nostres vides, ja que ens ajudarà a afrontar-ho amb garanties
i eixir victoriosos.
“Si coneixes bé a l’enemic i et coneixes bé a tu
mateix, no tens per què témer el resultat de cent batalles. Si et coneixes bé a
tu mateix, però no coneixes a l’enemic, per cada victòria que abastes patiràs
també una derrota. Si no coneixes a l’enemic ni et coneixes a tu mateix,
sucumbiràs en cada batalla”.
