Aristòtil (Grècia, 384 a. C. – 322 a. C.) va ser un dels filòsofs més destacats juntament amb Sòcrates i Plató.
Als 17 anys es va traslladar a Atenes per a estudiar en l’Acadèmia, on va ser alumne i mestre. Va ser principalment deixeble de Plató i professor d’Alejandro Magno en el regne de Macedònia.
Anys més tard, va crear la seua pròpia escola: el Liceu.
Sabem que l’obra d’Aristòtil la formen uns 200 tractats, dels quals només es conserven 31, que examinen una gran varietat de temes: lògica, metafísica, ètica, política, estètica, retòrica, astronomia i biologia. Per això, Aristòtil significa en molts aspectes l’inici, la innovació i els fonaments de grans idees del món occidental.
Política reuneix els escrits que Aristòtil (384-322 a. C.) va dedicar a la vida en societat i l’organització de la convivència cívica.
El deixeble de Plató comença analitzant les estructures bàsiques de la societat, en la qual la ciutat representa l’assoliment més total: l’home està definit com un ésser cívic, i per damunt de la família, la tribu i el llogaret es perfila la polis com l’àmbit autosuficient de la cultura i la vida feliç.
Després de passar revista als diferents tipus de govern, es mostra partidari de la democràcia moderada, la classe mitjana, l’equilibri de poders i una constitució mixta.
Assenyala després els trets que defineixen al ciutadà en la seua participació en la tasques comunitàries, i insisteix en la importància de l’educació per a mantenir i millorar aqueixa vida digna i lliure.
De temperament moderat i liberal, Aristòtil defensa els assoliments civilitzadors de la polis hel·lènica, el seu limitat humanisme i el seu marc segur i acollidor, enfront dels riscos de la revolució i la confusió.
