Justa Montero Corominas 06/11/2006. Psychosocial Intervention vol.15 núm.2 Madrid
L’article parteix de la consideració del feminisme com un moviment plural i crític; d’idees, denúncia i reivindicació, producte del conflicte social que genera una posició de subordinació i desigualtat de les dones.
Es descriuen algunes de les seues característiques com la configuració d’un nou subjecte a partir d’un doble procés: individual i col·lectiu de les dones, o el caràcter multidimensional de la seua acció i el seu caràcter transformador.
En una segona part es plantegen les peculiars relacions del moviment amb la societat a partir de considerar alguns dels dilemes als quals s’enfronta. S’analitza la constant redefinició, a partir de la seua acció en el camp social, de la dialèctica entre el privat i el públic.
S’aborden les implicacions teòriques i pràctica de la tensió entre la individualitat de les dones i la seua pertinença de gènere.
I finalment es defensa una pràctica feminista que combine elements culturals d’identitat amb una política social de justícia i igualtat, mesures de protecció juntament amb polítiques que avancen en l’autonomia i llibertat de les dones.
Es pot ampliar la informació al següent enllaç
https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1132-05592006000200004
