Violència masclista en dones i xiquets

60

12/06/2021. Opinió editorial d’EL PAÍS.

La recrudescència de la violència a Espanya obliga a una reflexió sobre el domini masclista

Una cadena de crims està convertint aquesta etapa posterior a les restriccions més dures degudes a la pandèmia en una de les més infaustes en matèria de violència de gènere.

Després d’un temps de major contenció, que els experts han atribuït a la capacitat de control que van poder exercir els maltractadors sobre les seues parelles i que de sobte han perdut, una desena de casos ha commocionat la societat.

Des que aquest tipus de crims es comptabilitzen dins del fenomen de la violència de gènere, en 2013, a partir de l’assassinat de dos xicotets per part de José Bretón, 41 menors han trobat la mort a les mans dels seus pares o les parelles o exparelles de les mares, incloses ja aquestes dues xiquetes.

La llei contra la violència de gènere és una armadura sòlida i necessària del qual es va dotar Espanya en 2004. Però hi ha eines encara infrautilitzades.

El 80% de les víctimes no ha denunciat, en moltes ocasions per por i escassa fe en la justícia. Persones de l’entorn sol han denunciat en un 2% dels casos.

La clau continua estant en l’educació i en la infància, però menys de la meitat dels adolescents han abordat la violència masclista a les aules (la nova llei d’educació la introdueix en el currículum).

Les polseres telemàtiques són un bon instrument en casos d’ordres d’allunyament, però el seu ús encara no està generalitzat.

Els mitjans i formació de jutges i policies han de reforçar-se i la sensibilització ha d’estendre’s des de l’escola, però el país no aconseguirà evitar nous casos si no bandeja la cultura de domini masclista que encara perviu en la societat.

Es pot completar la lectura en el següent enllaç

https://elpais.com/opinion/2021-06-12/desterrar-la-cultura-de-dominio-machista.html