El Palau Ducal de Gandia és un dels monuments més importants de la ciutat de Gandia, que ha sigut objecte de nombroses restauracions.
És una important mostra de palau del gòtic civil valencià.
Casa natalícia de San Francesc de Borja. Destaca el Pati d’Armes, gòtic i la Galeria Daurada, del s. XVII, amb taulells originals de l’època. És considerat una de les mansions senyorials més importants de la Corona d’Aragó.
L’habitació de Francesc de Borja es conserva pràcticament tal com estava en aquells dies i no es permet trepitjar-la, només pot veure’s des de fora.
El rei Jaume II el Just, concedeix en el 1323 el senyoriu de Gandia al seu fill l’infant Pere. És Alfons el Vell, qui comença la construcció del palau.
L’any 1485 Rodrigo de Borja, (futur papa Alexandre VI), compra el Ducat de Gandia, per al seu fill Pere Lluis de Borja, qui es converteix en el primer duc de Gandia.
Amb l’arribada de la família Borja, l’edifici es veurà ampliat i modificat. Pere Lluis, María Enríquez de Lluna i Francesc de Borja, deixaren la seua empremta entre els segles XV i XVI. A aquesta època correspon la remodelació del Saló de Corones.
En època barroca, els ducs de Borja donaran un nou aire a l’edifici amb la remodelació del saló d’Àguiles i la construcció de la Galeria Daurada, realitzada per a commemorar la canonització de Francesc de Borja.
En 1788, el pintor Francisco de Goya va ambientar en l’escalinata del pati l’escena del seu gran quadre San Francisco de Borja acomiadant-se de la seua família, encarregat pels ducs d’Osuna per a la Catedral de València, on es conserva.
Després de la mort de l’onzé duc de Borja, el ducat i l’edifici van passar a les mans de famílies nobles i durant pràcticament un segle l’edifici va romandre abandonat, fins que en 1890, la Companyia de Jesús va adquirir l’immoble, que es trobava en pràctica ruïna, en pública subhasta.
A partir d’aquest moment es durà a terme en el palau una important restauració la finalitat de la qual va ser consolidar tots els espais de l’immoble i promoure tota una nova decoració artística destinada a elevar la figura de San Francesc de Borja. Cal destacar d’aqueix període la construcció de la Capella Neogòtica i el condicionament de l’Oratori o Santa Capella del Palau Ducal.
Es pot ampliar informació al següent enllaç
