Aquest paratge de 21 120 ha, que va ser declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 8 de juliol de 1986, està situat a uns 10 km al sud de la ciutat de València. Comprén l’Albufera, el seu entorn humit i el cordó litoral adjacent a tots dos.

El conjunt de municipis que comprenen el territori del parc natural de l’Albufera es divideix en quatre comarques, la Ribera Alta, la Ribera Baixa, l’Horta Sud i la Ciutat de València. Són 13 els termes municipals compresos al parc.

L’albufera de València és una llacuna costanera succinta (profunditat mitjana d’1 m) situada en la costa mediterrània al sud de la ciutat de València. Ocupa una superfície de 23,94 km² i està envoltada de 223 km² d’arrossars. La seua conca hidrogràfica s’estén per 917,1 km², des del nivell de la mar fins a una altitud d’uns 1000 msnm. Està separada de la mar per una estreta barra litoral (restinga) arenosa amb dunes estabilitzades per un bosc de pins (Devesa del Saler). L’Albufera és una zona de pas per a moltes espècies d’ocells migradors.

El seu valor ecològic és molt gran ja que ací es troben espècies de gran valor ecològic en perill d’extinció, com el fartet o el samaruc. A més és una de les poques albuferes que es conserven en bon estat a la Comunitat Valenciana, la costa del qual antigament estava formada per una successió d’albuferes i marjals. Hui dia encara es poden veure la successió de marjals en tota la costa valenciana, encara que de menor grandària que l’Albufera de València.

El 19 de novembre de 2004, va ser aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana el decret 259/2004 pel qual s’estableix el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de l’Albufera.

L’Albufera, igual que tots els aiguamolls, són àrees molt sensibles, per la qual cosa es veuen greument afectades per diferents problemes com la contaminació de les aigües, la pertorbació del règim hídric -principalment en relació amb els brolladors-, el rebliment de la marjal, la urbanització en el sistema dunar, la pressió industrial entorn del parc -fonamentalment en els municipis de l’Horta Sud i la ciutat de València-, els impactes negatius que generen les diferents infraestructures, com a carreteres o el port de València, així com per l’augment de la pressió turística i recreativa. Tot això ha provocat que l’aigua de l’Albufera arribe a ser un 80% més térbola que fa anys.

Com a curiositat, destacar que en 1902, l’escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez va escriure la novel·la Canyes i fang, ambientada en l’Albufera de principis de segle XX.

Es pot ampliar informació al següent enllaç

https://www.visitvalencia.com/que-ver-valencia/albufera-valencia