Polinyà de Xúquer és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de València, en una comarca que compta amb onze municipis, la Ribera Baixa. El terme municipal de Poliñá de Xúquer limita amb els municipis d’Albalat de la Ribera, Benicull, Alzira, Algemesí, Corbera, Cullera, Riola i Sueca.
En el terme municipal de Benicull (antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d’època neolítica (Avenc de la Pedrera), època romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d’alqueries medievals. Però la seua història com a tal està unida a l’existència de la Baronia de Corbera, ja que era un dels quatre pobles que la conformaven fins al seu desmembrament el 23 de setembre de 1836, moment en què comença la història de Polinyà com a municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, porta data de 7 d’abril de 1254: és una escriptura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València, a Raymundo Dolivella, la propietat és una mesquita amb hort.
El municipi està situat en la plana al·luvial formada pel riu Xúquer. El seu terme és eminentment pla i la pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l’agricultura de regadiu.
L’economia de la localitat ha estat centrada fins fa molt pocs anys en la taronja i un xicotet sector al voltant de la fusta. Una xicoteta part de la població treballa en la indústria de la comarca i en el sector serveis. Malgrat l’existència d’una certa diversitat econòmica, realment mínima, les poques indústries localitzades en el terme tenen, en la seua majoria, un origen familiar i artesanal.
Són els monuments més destacables de la población: l’Ermita de Sant Sebastià (del segle XV, reconstruïda en el segle XX), l’Ermita de Sant Bernabé, l’Església Parroquial (del segle XVIII), la Casota (antiga casa de camp que ha quedat dins la població, i que actualment és el local de l’Associació Musical Poliñanense), i La Granja de Sinyent (situada a escassos metres del riu Xúquer, és un edifici els inicis del qual semblen trobar-se en la baixa Edat mitjana) mostra del gòtic civil única en l’àmbit valencià, que va estar a les mans del Monestir de Santa María de Valldigna fins a les desamortitzacions del segle XIX.
