Enguera és un municipi espanyol de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de València, a la comarca de Canal de Navarrés que limita amb les localitats d’Anna, Chella, Bolbaite, Quesa, Ayora, la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa, Canals i amb un xicotet enclavament de Xàtiva, totes elles de la província de València, i amb Almansa a la província d’Albacete, Castella-la Manxa.
En 2018 comptava amb una població de 4.800 habitants.
La població està enclavada en els contraforts de la serra a la qual dóna nom amb un extens terme municipal en el Massís del Caroig, formant una zona de transició muntanyenca entre els sistemes Ibèric i Penibètic.
És de destacar la seua parla, un castellà influït per l’aragonés i el valencià. El filòleg Manuel Sanchís Guarner, qui va realitzar estudis dialectològics en la zona a mitjan segle XX, va xifrar en un 30% la presència de valencianismes lèxics en la parla comarcal. Joseph Gulsoy, deixeble de Joan Coromines, ha realitzat al llarg de diverses dècades un estudi de la parla local conservada a Enguera i altres zones de les terres del Caroig, treballant en àmbits com la lexicografia, etimologia i toponímia.
Els pilars bàsics de la seua economia són l’agricultura i en menor mesura la indústria i els serveis. En els últims anys els cultius agrícoles, especialment l’oliva, han adquirit més importància, encara que el component complementari o de segona activitat de l’agricultura és evident.
El turisme rural: cámpings, cases rurals, hotel, restaurants, etc, va guanyant importància. En l’extrem oposat la indústria. De la florent indústria tèxtil de finals del segle XVIII s’ha passat quasi al no-res. Unes poques empreses sobreviuen. Molts dels seus habitants treballen en la indústria o en el sector serveis però en localitats pròximes.
És una de les zones més atractives de la Comunitat Valenciana.
Val la pena acostar-se i conéixer les seues gents i els seus costums. A Enguera, tot, naturalesa, història, cultura i tradició s’han construït sobre l’abrupte de la serra, la fèrtil planícia de la seua vall, els seus polits caserius i la seua blanca vila.
Si hi ha enclavaments geogràfics en els quals puga parlar-se de diversitat, aqueix és el de la Serra d’Enguera que té entre les obres de la naturalesa un lloc indubtablement destacat.
La Serra d’Enguera posseeix una extensió de 24.025 hectàrees i està dividida en quatre zones: La Redona, Els Alts, Navalón i La Matea. Amb una vegetació típica del bosc mediterrani, les característiques ambientals i històriques afavoreixen l’existència d’una gran biodiversitat d’espècies vegetals com a pins, carrasques, llentiscles, arboços, etc. La serra li ofereix al viatger altures que superen els mil metres sobre el nivell de la mar, profunds barrancs amb parets de vertigen, dolços boscs de carrasques i abundants brolladors.
