Opaca, vulnerable a interessos comercials i qüestionada per les seues negligències humanitàries, l’agència europea de fronteres s’ha convertit en un símbol de tot el que ha de canviar en la política migratòria de la UE
De totes les criatures institucionals que han anat eixint del laboratori de les polítiques migratòries de la Unió Europea (UE), la que millor defineix la deriva del procés és Frontex.
L’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, per la seua denominació formal, va començar a operar en 2005 amb tot just 50 empleats, sis milions d’euros i un mandat limitat a intervencions tècniques i anàlisis de riscos.
Uns 15 anys després, ha multiplicat per 77 el seu pressupost i per 24 el seu nombre d’empleats, en una tendència pressupostària i política expansiva que continuarà en els pròxims anys amb el reclutament, desplegament i equipament (armes incloses) de 10.000 guàrdies fronterers.
El discurs de Frontex, la seua vinculació estreta amb la indústria del control migratori i un mandat que anteposa la impermeabilitat fronterera a qualsevol altra consideració han convertit a aquesta agència en el símbol de la nova política migratòria europea.
Però aquest sembla haver adquirit vida pròpia, actuant sense transparència ni control efectiu, assumint funcions executives dels Estats membres i convertint la suposada amenaça migratòria en una fabulosa font de negoci.
Una deriva que alimenta les pulsions més reaccionàries de la UE i pot arruïnar a una institució necessària per a una gestió ordenada i responsable de les fronteres.
Es pot ampliar aquesta informació seguint el següent enllaç
https://elpais.com/planeta-futuro/2021-06-30/frontex-el-controlador-descontrolado.html
