El 9 de novembre 1989 va ser un dia que va passar a la història per ser l’últim dia en què el Mur de Berlín, que separava la ciutat en dues parts, va estar en peus. Molts consideren aquesta data com la fi d’una era en la qual el món, com Alemanya i com aquesta ciutat, estava separada en dues meitats; el bloc comunista i el bloc capitalista.
En acabar la II Guerra Mundial Alemanya va quedar dividida en dos estats; la República Federal d’Alemanya (RFA) sota el control dels EUA, França i Regne Unit, i la República Democràtica Alemanya (RDA) sota la influència de l’URSS. I el territori de Berlín, per ser la capital, malgrat estar en la part de la RDA també es va repartir.
Aquesta separació entre dos blocs econòmics i polítics i la tensió entre els EUA i l’URSS -període conegut com la Guerra Freda- va quedar plasmada amb la construcció d’un mur que va dividir la ciutat alemanya durant més de 28 anys.
La RDA va construir aquest mur, de 45 quilòmetres per a partir la ciutat i un altre de 115 km per a separar la part de Berlín occidental de la resta de la República Democràtica Alemanya, per a evitar influències d’occident i controlar a la població, que a diferència dels seus veïns de la RFA no tenien accés a res procedent de l’estranger.
Des que es va alçar en 1961 fins a 1988 més de 100.000 persones van intentar eixir de la RDA i molts d’ells van morir en la que va ser coneguda com la Franja de la Mort, una zona creada entre els dos murs per a dificultar el pas d’una zona a una altra a qui s’atrevira a intentar saltar d’un costat a l’altre.
En aqueixa franja, entre els dos murs va quedar la Porta de Brandenburg, per això, a partir de 1989 es va convertir en el símbol de la reunificació de la ciutat i d’Alemanya.
